Kiki Smith es mou dins el feminisme i parla també de malalties i problemes del cos. Aquests problemes els he volgut representar, com el del dolor psicològic d’una dona en ser maltractada, ho he fet amb un cap de dona que s’escapa de la presó del seu cos i que pot volar lliure.
En l’estampa he volgut utilitzar la metàfora tal com ho fa la Kiki Smith en les seves obres; el cos físic és la gàbia que ens empresona i el cap, l’esperit lliure que represento amb un ocell.
(Nuremberg, 1954)
vista per Izan Ortega
Artista estatunidenca autodidacta amb una dimensió polièdrica ja que fa servir diferents tècniques i gèneres per parlar del cos, mitjançant una perspectiva feminista i política.
Les seves peces classificades com Art Corporal, principalment escultures i instal·lacions, parlen del cos de la dona tradicionalment estigmatitzat per les representacions dels artistes masculins. Treballa el cos colpit per les ferides de la violència domèstica, aquella que no es veu, allò que la societat amaga. També tracta de visualitzar les necessitats biològiques pròpies com la menstruació, la menopausa, a més d’altres universals com orinar i també de malalties com el virus de Sida.
Les seves obres pretenen honorar les dones maltractades durant tota la història. Tracta tant els maltractaments a vegades invisible com la violència domèstica, com d’altres institucionalitzat com la crema de bruixes a la foguera durant la baixa edat mitjana a Europa.