Em va interessar la part mística i espiritual de la seva obra. Per ella, el dibuix i la pintura és
una forma d’autoconeixement, un camí per canalitzar sentiments i emocions _ “veure,
nodrir, integrar i aprendre a transformar per a sentir-te lliure i completa”.
En la imatge que he creat vull representar el nostre interior, tots els sentiments que ens
acompanyen, tant positius com negatius i que sovint amaguem o ignorem.
(Vilafranca del Penedès, 1963)
vista per Violeta Díaz
El treball d’Eulàlia Valldosera és multidisciplinari i introspectiu. L’interessa més el procés de l´obra artística que no pas a l’objecte final, potencia l’acció i la participació del públic donant pes a la memòria, connectant allò visible amb allò invisible.
Performance, instal·lacions i videoart són les principals eines que fa servir. Malgrat no es considera feminista en el sentit estricte, les seves obres moltes vegades parlen de les dones. Amb les seves accions, a partir del seu cos, visibilitza la seva condició de dona.
Sovint utilitza material de rebuig, objectes quotidians com envasos de productes de neteja, cerca un sentit transcendental a partir de la llum i l’ombra, alterant el seu significat original i qüestionant la nostra percepció visual, buscant la complicitat amb l’espectador, interactuant amb l’espai.