En la meva obra he volgut representar tots els aspectes i temàtiques de l’artista: el retrat, la ciutat, i la fotografia científica.
M’he posat a la seva pell per veure la bellesa d’una manera diferent. Vull transmetre la bellesa interna, mostrant les contradiccions que provoquen les grans civilitzacions, una part enriquida, situada a dalt i una més pobre a sota on l’únic que les separa és un petit toll de desigualtat.
(Springfield, 1898 – Monson, 1991)
vista per Pol Mon
Fotògrafa estatunidenca amb una formació des dels seus inicis vinculada amb el món de l’avantguarda artística, de fet el seu primer contacte amb la fotografia és gairebé fortuït, revelant fotografies a l’estudi de Man Ray.
S’autoretrata i retrata personalitats de l’època com artistes, intel·lectuals però també figures anònimes, sempre cercant amb intensitat el caràcter dels personatges, defugint els estereotips, moltes vegades transformant la percepció real de la imatge i creant una nova realitat deformada.
Molt conegudes també són les seves fotografies urbanes de la ciutat de París i Nova York durant als anys 20 i 30, amb una clara influència d’Eugène Atget, mostrant la vida als seus barris però tenint l’arquitectura com a principal protagonista, la urbs en constant canvi, arquitectònic, estètic, cultural, polític… dels edificis tradicionals als gratacels.